Accueil  >Cartulaire > Cartulaire page par page > de la Page 1 à la page 9

LE CARTULAIRE

 

Vous pouvez cliquer dans chaque images pour les agrandir

Page 1

COUTUMES, privilèges et franchises concédés aux habitants de la bastide de Beaumont-sur-Gimone, par le roi Philippe le Hardi, tant en son nom qu'au nom de l'abbé et du monastère de Grandselve.

8 AOÛT 1278
A isso so las costumas ehl prevelegi e las franquezas que nostre senher lo rei de Fransa et Mosse labbatz de Granselva donero als habitadors de la bastida de Belmont sobre Gimona.
Al nom de la sancta trinitat non devizabla, amen. Felip, per la gracia de Dieu, rei de il Francs. Conoguda sia causa assaber tant als presens cant als endevenedors, que nos autreiam las franquezas et las costumas deios escriutas als habitadors, de la bastida  apelada de Belmont sobre Gimona : so es assaber que per nos, ni per nostres successos ni per le mostier de Granselva, no sera faita talha, ni albergua, ni questa en la dicha vila.

Ni nos, nil mostiers desus digh aqui, no recebrem prest. Si doncs li habitat avant digh a nos o al digh mostier de prestar de lor grat no volian, o si doncs aquo meteys generalment no fazian en las autras vilas nostras, el quals cas nos volem corrumpudament esser observadas las causas contengudas el pariatge fagh entre nos el digh mostier sobre la dicha bastida.

De Vendas. Co podo vendre li home.

Item. Autreiam que li habitador de la dicha vila, e aquels que daissi evant hy habitaran, puscan vendre, donar, alienar tots lors bes mobles, e no mobles a cui se vulhan, ecceptat que las causas no movablas no puscan alienar a glisa, ni a personas religiosas, ni a cavaliers, si no o fazian sal le dreg dels senhors dels quals las dichas causas seran tengudas en fieus.

En qual maneira pot hom sas filhas maridar, essos filhs far clergues.

Page 2

Item. Que li habitador de la dicha vila poscan los filhas maridar francament, e lay on si ni volhan, et lors filhs far permovre ad ordes de clercia.

En qual maneira lo bailes pot pendre home, e en qual no.

Item. Que nos, ni nostre baile del digh mostier, no pendrem alcu habitant de la dicha vila, ni forsa nolh farem, ni sos bes nolh sayzirem, dum mentre quel vulha estar a dregh e fermar; si non o faziam per murtre, o per mort dome, o per plagua mortal, o per autre crim, per que sos cors e sos bes deguessan esser encorregutz a nos et al digh mostier; o si non o faziam per forfaitz contra nos o contra nostras gens comeses.

En qual maneira le balle por home citar fora la vila, o no avan dautre.

Item. Que nostre senescals, ni sos baillivs, ni bailles del digh mostier per clam, ni per querelha dautre, no mandara ni cithara alcu habitant de la dicha vila fora la honor de la dicha vila, sobre aquelas causas que seren faitas en la dicha vila, o en la honor, o en las pertenensas de la dicha vila, ni sobre las possessios de la dicha vila, ni de la honor daquela meteissa, sinon o fazian per fagh nostre propri, o per querelha.

De justizias dortz e de vinhas e de pratz domes e de bestias

Item. Si alcus hom o alcuna femna de dias entrara en ortz, o en vinhas, o en pratz dautre, senes mandament, o senes voluntat daquel de cui seran, puis que de nostre mandament, o dels nostres, e del digh mostier, cascun an sera defendut, pague XII d. tol. (Abrégé de diniers tolzas, deniers toulousains.) als cossols de la.

Page 3

.....dicha vila, si a de que paguar; en autra maneira sia punitz a esgart de nostre juge et del balle del avandig mostier. E cascuna bestia grossa que aqui sera trobada, XII d. tornes, als cossols sobredigz : per porc e per troia si intra, i d. tornes; per ouelha, o per cabra e per boc; e per tota autra bestia menuda, pague le senher de la bestia una malha torneza; se auca, o autres auzels semblans, intrara, i mal. tornesa. Estiers aisso le senher de cui sera la bestia sia tengutz desmendar le dampnatge. Empero les diners quels cossols auran daquestas justizias les metant a profegh de la dicha vila, en vias e en pontz adobar. Empero las gens estranhas que no sabran Io digz defendement no sian tenguz daquestas justizias, mas que sian punich en autra manieira a esgart de nostre jugge e del balle (Balle pour baile) del digh mostier. E quals que de noith intrara en ortz e en, vinhas o en pratz dautrui, senes mandament e senes voluntat daquel de cui seran, e ab paner, o ab sac, o ab capairo, o ab autre espleg frugz d'aqui trairia, sia encorregutz a nos et al digh mostier en xx sols tol.; puys que sera defendut ysament cascun an per nostre mandament e de lavan digh mostier. E si tant solament en sas mas ne trazia senes autre espleg, a nos e al dig mostier sia encors en justizia de II sols de tol., estiers aisso esmendara lo dampnatge.

Dels fals pes e de falsa mesura.

Item. Quals que tendra fals pes, o falsa mesura, o falsa cana , o alna falsa, sera punitz en LX sols tol. a nos e al  

Page 4

digh mostier.

Dels Mazeliers.

Item
. Les mazeliers que vendran carnzs en la dicha vila, que vendran bonas carnzs e sanas; e si bonas o sanas non ero las carnzs, sia donadas als paubres, el pretz sia esmendatz ad aquels que las auran compradas. Els mazelier gazanho en cascu sol i d. de la moneda que costera. El mazelier que aquest nostre mandament non observera sia encors a nos et al dig mostier en II sols e I d. tol.

Dels Pancossiers lo cas (Io pas)

Item. Cascus pancossiers que pan cosera et pancozieiras e qui que sia autre que pa fara a vendre en la dicha vila gazanhe en cascu sestier de froment IIII d. tol., el bren tan solament et aisso segon mays e menhs; e si mays i gazanh ava, totz lo pas sia pres e donatz al paubres.

De Revendedors et de cert pretz de salvazinas.

Item. Neguna causa menihadoira que sera aportada e la dichia vila per vendre, no sia venduda a revendedors entro que premeirament sia portada a la plassa, despeys empero que aisso sera de nostras partz e del dig mostier defendut et cridat, als autres empero puesca esser venduda ses pena. Et aquest defendement dure de la festa de senh lhoan Baptista entro à la festa de senh Miquel. Et aqhilh

(Aquilh, pour aquelhs ou aquels F.M.) qui contra aisso faran, sian condempnats en IIII d. tolzas. Empero la perlitz, e la lebre, el conilh, siant vendutz. al pretz que sera cridat el merchat de part de nos e del dig mostier.

De leuda de causas manibadoiras.

Item. Aquels que aportaran a la dicha

Page 5

vila causas manihadoiras, votatilias, bestia salvatga., pomas, peras, e semblans causas, non dono leuda. Ni alcus habitant en la dicha vila no done leuda de causas que venda o compre en la dicha vila asso usatge el dia de mercat, o en autre mercat, o fora niercat.

La forma del sagrament del Cossols e de Comminal.

Item. Li cossol de la dicha vila iuraran fizelment defendre e gardar nostre cors e nostres membres e nostras drechuras et de lavandigh mostier e que.lufici de lor cossolat, aitant cant seran en lofici, fizelment exeguiran. E do ni servizi, per razo de lor ufici, dalcu no prendran per lor ni per autre; mas tant solament aquo que de dreg es autreihat a tot home que te ufici. E la comunaltatz de la dicha vila iurara, empresencia dels cossols, bon cosselhs e fizels a lor poder, can requeritz seran a nos o del dig mostier, o al mandament nostre e del dig mostier, sal empero en totas causas nostre dreg et del -mostier.

De Cartas.

Item. Las cartas fachas per notaris publix , creatz per nos o per nostres ancessors, o per nostres senescalx o cre- zedors, aian aquela fermetat que an cartas publicas.

De Testamens.

Item. De testamentz faitz per les habitadors de la dicha  vila en prezensia domes dignes de fe valhan ia sia aisso que no sian faitz segon sollempnitat de leys , sal quels efantz no sian enguanatz de lor leyal partida.

Daquel que mor ses testament esses efants.

Item. Si alcus dezanava ses heritier leyal, e testament,no fazia, li cossol de

Page 6

la dicha vila servaran los bes del mort i an e i dia, de mandament nostre el del avandigh mostier ; el baille nostre e del avandigh mostier escriura les bes del digh mort ; e si entretant no venia heretiers que degues heretar, los.digz bes sian redutz  à nos et al digh mostier, per far nostra voluntat de nos et del digz mostier.

En qual maneira deu hom paguar justizias de clam de deude conogutz.

Item. De tot deude conogut de que sera clams faitz, si no es pagatz dins XIIII dias, le deveire pague a nos et al dig mostier, o a mandament nostre e del dig mostier, II sols de tornes per le clam ; e sil deudes es neguatz, aquel que sera vencutz sia punitz el deyme del plagh en II sols de tornes per justizia.

De enjurias.

Item. Si alcus ad alcu dizia paraulas commeliozas e gros sas, se querelha non es facha a nos ni al dig mostier, no sia tengutz desmenda. Empero, si querelhan era faita, es tengutz a nos et al digh mostier en XII d. tol. per clam, e per la estimatio de la enjuria en II sols tol. per liura.

De dotz e de donatios per nossas

Item. Si calcus pren alcuna femna per molher, e pren ab lies per dot M sol, el meteys done a la molher de creys D. sol

(Cinq cents sols; d'où  il résulte que le droit d'augment était de la moitié de la dot.), e aisso segon mays e menhs, si donx autra convenensa non era faita entre lor; e sil maritz sobre vivia e no avia enfant de la molher, lo maritz tendra tot lo dot a sa vida, et apres la mort del maritz, lo paira.e la mayre de la molher, ols heretiers de la, recobraran aquel dot, si donx

Page 7

perdurablement non era estat donat al marit; mas si la molher a effant del marit e sobrevivia al marit , ela recobrara son dot el creys que hom apela donatio per nossas ; e quant la femna sera morta, li efant les quals ela aura agutz del marit, o aquel a cui le maritz esson testament o azordenara, uran aquel creys.

 justizia de coutel trayre.

Item. Si alcus trazia coutel contra autre, ia sia aisso que no len feyra, sia condampnatz a nos et al dig mostier en xx sols de tolzas; e si len fer en aissi que sancs mesqua , sia punitz en xxx sols de tolzas a nos et al digh mostier, e fassa esmenda al nafrat; e silh trenca membre, sia con- dampnatz en LX sols de tol. e en plus, si a nos et al dig mostier plazia, e estiers aisso satisfasse al nafrat. Si ernpero le nafratz mor per lo colp, sia punitz aquel quel colp aura fag a nostra voluntat o de nostre mandament; els bes sieus seran pres a nostra ma e del digh mostier.

Que deu hom far de bes encorsses.

Item. Sils bes dalcu habitador de la dicha vila veno encors, sia satisfagh daquels bes als crezedors de lencors, si abastant; el remanent sia applicat a nos et al dig mostier. 
De Pena de layros et de murtries.

Item. Li layro e li murtrier sian punitz a nostra voluntat.

Que deu hom far dome que es pres en adulteri.

Item. Si alcus era pres en adulteri, corra per la vila, ayshi coma en las autras vilas nostras es acostumat, o pague a nos et al digh mostier o a nostre mandament c sols de Tolz., e aquel quei

Page 8

sera pres aia leichas de qual se vulha; en assi empero si, es pres nutz ab nuda o vestitz, braguas baissadas, ab vestida, e que sia pres per alcu de nostra cortz en presenzia de II cossols, o dautres II proshomes de la dicha vila, o dautres II, o de mays don que si an digne de fe.

De Fizansas, co devo pagar.

Item. Si alcus fa fermansa per autre, sil principals deveyre non pot paguar, aquel que a fermat satisfassa, si a bes de de que pagne ( Au lieu de Paguar; mot à mot. S'il a des biens de quoi payer).

De franqueza daquels que vendran en la villa per estar e de ces dosdals. (De ces dosdals, du cens des maisons.)

Item. Qui que venga en la vila desus dicha per estar sia franc aissi coma li autre habitador, si far si pot senes pre- judici dautrui. Estiers aisso nos el digh mostier devern aver cascu an en la festa de totz sanh de cascu ayral de la dicha vila o de rnayso longa de xv brassas et ampla de v, v d. tol. cessals. et aisso segon mays e menhs.

Dels forns.

Item. Li forns de la dicha vila seran nostre e del digh mostier ; e quals que i fara cozer pa sia tengutz donar per fornatge a nos e al digh mostier le vinchen pa. 

En quel dia deu essser le mercatz.

Item. Mercatz sera faitz en la dicha vila cascuna setmana en dia de dissabte. 

De Leudas.

Item. Deve aver nos el digh mostier de cascu boeu que sera vendutz el mercat per home estranh 1 d. tornes; e per porc i d. torn., et d'aze i d. torn., e de pel de volp, d'una liura de cera, duna saumada dolas, e duna fioza, i d. tornes de cascuna d'aquestas causas avant dichas; e de miegh porc fresc o salat que sera vendutz

Page 9

el mercat plus propda per devant la lesta de Nadal, una veguada en l'an, i d. tornes per leuda. E que tugh de la dicha vila sian franc daquestas leuldas daquelas causas que compraran en la vila o el mercat a lors propis usatges. Item. Totz hom estranhs que tendra tenda en dia de mercat de qualsque mercz que sian, donara a nos e al digh mostier i d. tornes per leuda. Item. Una saumada de sal done una palmada de sal e i d. tornes per leuda. Item. Totz hom estranhs que voldra traire de la vila avant dicha blat, vi o sal, per saumada de blat donara a nos et al digh mostier i d. tor per leuda; e per saumada de vi i d. torn ; e per saumada de sal i d. torn; et aisso segon mays o segon mens; e per carga d'un home cargat de sal una mezala torneza. Item. Duna carga de enaps de veyre dome estranh i d. tomes. Item. De cada sem dortz aytant quant sera just per razo. Item. Si alcus que deura leuda eys de la vila o del metcat e no aura pagada la leuda pague a nos e al digh mostier ii sols tol. e i mezala per esmenda. Dome ferit el mercat. 

Dome ferit el mercat

Item. Qui ferra autre el mercat sia punitz a conoguda del iugge segon la qualitat de forfagh. 

De estimatio e de justifie de plagh de possessio. 

Item. Qui plaidejara de possession done a nos et al digh mostier per liura ii sols de tol. el clam ; e aquels que plai- dejaran no sian tengutz de pagar aquela summa entro a la fi del plagh.

De penbora facha, coys deu vendre.
Item. Sil bailles penhora alcu apres xv dias


 

Page précédente      Menu     Page suivante





 

 

 

 

Site généré avec le CMS UTOPIA développé par In-Cité Solution pour le CDG82 dans le cadre du PRAi